
Una proposta que situa les cures en el centre
“La libertad del sentir, pensar, actuar, también se expresa en el movimiento de la corporalidad, nosotras hablamos, sentimos, actuamos con todo nuestro cuerpo, no podemos dejar de ser conscientes de esta vitalidad que forma parte de nuestra humanidad”
Dai Sombra
en el marc de les accions del projecte
El sistema socioeconòmic predominant en la nostra societat és capitalista i patriarcal, oblidant i obviant dues premisses essencials per a la vida: que som ecodependents i interdependents. Des d’InteRed tenim clar que cal qüestionar aquest sistema, a partir d’una pressa de consciència, poder decidir què posem en el centre: els mercats o la vida. Nosaltres, optem per la vida.
Posar la vida en el centre ens convida a reflexionar i qüestionar aquest sistema, una reflexió que portem a la nostra pràctica i que desitgem fer arribar a la ciutadania, a la comunitat, i a cadascuna de les persones, per a construir juntes, sense deixar a ningú enrere, una ciutadania global crítica i transformadora, conscient de la interdependència i compromesa amb l’ètica de les cures. Això ens porta a atorgar a les cures un paper central, a constituir la nostra pràctica amb cures, reivindicant la seva centralitat i la vital importància de les persones que les duen a terme.

Que volem
Generar consciència crítica i de ciutadania global entorn de les cures com a eix central que sosté la vida, Una consciència crítica que promogui canvis personals i col·lectius i que actuï en conseqüència.
Una crisi de cures agreujada per la crisi del COVID19
La pandèmia ha posat encara més en relleu la importància i la centralitat de les cures, amb conseqüències que han agreujat les condicions de les dones en general i de les dones migrades en particular, donat el vincle amb les cures i en l'anomenada cadena global de cures, una realitat complexa que perpetua desigualtats i origen de vulneració de drets. L'abordatge des de les cures permet acostar-nos des d'una perspectiva global a la realitat local, on ens trobem amb diversos col·lectius de dones migrades en el nostre territori que són exemple dels vincles entre el context global i local, la interdependència i l'ecodependència, així com amb una necessitat, secundada des de diversos sectors i col·lectius de la societat, de reivindicar les cures dignes.
Eva Herrera
Llegir l’article
Que proposem

Identificar
Posar-nos a l’altre costat de la cura per a visibilitzar i posar rostre a les dones que sostenen les cures i el nostre actual model de vida.

Desmuntar
Com funcionen els diferents mecanismes d’opressió contra les dones treballadores de la llar i les cures, des d’una mirada interseccional, i la importància de les cures per a sostenir la vida

Actuar
Individualment i col·lectivament, per a construir un món lliure de discursos d’odi i de racismes, i on les treballadores de la llar i les cures puguin tenir garantits els seus drets.

Més enllà del temps destinat a les tasques domèstiques i de cura que es porten a terme en l’àmbit de la llar, el treball domèstic i de cures remunerat és una de les principals opcions per a les dones migrants. Així, actualment es calcula que a Catalunya hi ha aproximadament 47.000 treballadores de la llar de nacionalitat estrangera que representen aproximadament la meitat de les dones que es dediquen laboralment a aquesta activitat -el 50,7%-.
InteRed (2020)
Estudi Pobresa de Temps
Recursos per a actuar
DOCUMENTAL
Al otro lado del cuidado

L’EXPO
Les Protagonistes

GUIA
Unitat Didàctica

WEB
Unitat Didàctica

ESTUDI
La Pobresa de Temps

PODCAST
Raíces

Més de 700 milions de persones, o el 10% de la població mundial, encara viu en situació d'extrema pobresa avui dia, amb dificultats per a satisfer les necessitats més bàsiques, com la salut, l'educació i l'accés a aigua i sanejament, per nomenar algunes.
ONU
Objectiu de Desenvolupament Sostenible 1.
Posar fi a la pobresa en totes les seves formes a tot el món.
A l'abril de 2020, prop de 1600 milions de nens i joves estaven fora de l'escola. Igualment, prop de 369 milions de nens que depenen dels menjadors escolars van haver de buscar altres fonts de nutrició diària.
ONU
Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4.
Garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a totes les persones.

Gairebé el 60% de les dones de tot el món treballen en l'economia informal, guanyen menys, estalvien menys i corren un major risc de caure en la pobresa. A mesura que els mercats cauen i les empreses tanquen, milions d'ocupacions de dones han desaparegut.
Oxfam Intermón (2020)
El virus de la desigualtat.
Una de cada cinc dones i nenes, inclòs el 19% de les dones i les nenes de 15 a 49 anys, han sofert violència física i/o sexual per part d'una parella íntima, durant els últims 12 mesos. No obstant això, en 49 països no existeixen lleis que protegeixin específicament les dones contra aquesta violència.
ONU
Objectiu de Desenvolupament Sostenible 5.
Aconseguir la igualtat entre els gèneres i empoderar a totes les dones i nenes.
Altres experiències per cuidar-nos, actuant i reivindicant les cures
Pistes per un model de vida sostenible
Cuidar és altre història
Pedagogia de les cures i proposta
Documental: Pedagogia de les cures
Vídeo educatiu: La Cadena Global de Cuidados
El COVID19 evidència les desigualtats de la vida en les persones
Durant la pandèmia s’ha observat que aquelles ocupacions remunerades que cobren especial rellevància per fer front a la COVID-19 són les ocupacions més feminitzades, fruit de la segregació horitzontal del mercat de treball, com ara el personal sanitari i farmacèutic on el 70% han estat dones, residències de gent gran (84%), personal de serveis socials (80%), personal de neteja en establiments (86%), entre d’altres. Aquesta situació, entre probablement d’altres efectes de la desigualtat de gènere, ha provocat que les dones hagin patit un major risc d’exposició a la malaltia que els homes
Institut Català de les dones (2020)
L’impacte de gènerede la COVID-19 en dades
Aquest recurs ha estat elaborat per InteRed a partir del relat de persones i col·lectius de dones migrades en el marc del projecte «Actuant pels drets de les dones migrades; cuidant-nos i reivindicant les cures» finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Els continguts d’aquest recurs poden ser lliurement reproduïts i difosos sempre que se citin adequadament. El contingut d’aquesta publicació és responsabilitat exclusiva d’InteRed i no reflecteix necessàriament l’opinió de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)
Amb el suport de:
