Avui, quatre dones alcen la veu per totes aquelles que encara guarden silenci. Guarden també vides, passat i violències per les quals mai van poder demanar justícia. Avui es troben tancades, no sols en un treball que comporta condicions d’esclavitud sinó també en un sistema que l’empara i s’aprofita de la seva necessitat. No obstant això, són moltes les persones que també les necessiten a elles i per això han decidit ajuntar-se i actuar. Aquest documental ens porta a navegar pels testimoniatges d’aquestes dones per a preguntar-nos què s’amaga a l’altre costat de la cura.
“Al otro lado del cuidado” té com a propòsit sensibilitzar a la ciutadania a partir de testimoniatges i històries de vida de dones migrades que han vist truncades les seves expectatives i els seus somnis. Ho fa donant-los la veu perquè expliquin la seva situació i com afronten la vulneració sistemàtica dels seus drets en exercir el seu treball com a cuidadores de la llar. Moltes d’elles ocupen l’esglaó més feble de l’anomenada cadena global de cures. El documental recull les seves històries de vida, al mateix temps que les seves esperances, lluites col·lectives i reivindicacions. Unes reivindicacions que cobren encara més sentit en aquests temps de pandèmia, en els quals s’evidencia i aprofundeix la profunda crisi del sistema que ja estàvem vivint, i es fa patent que les cures són la peça clau de l’engranatge social, i que, en la seva absència, la resta no se sosté.

“És una feina que no es considera feina, però gràcies a la seva realització es que moltes persones poden sortir a treballar a l’economia productiva. I moltes dones poden trencar el “sostre de vidre”, quan hi ha altres que tenen formigó i parets enganxoses que fan que no puguin sortir d’allà, i aquestes som les dones migrants.” - Carmen

EL DOCUMENTAL

Aquest documental forma part de les accions de sensibilització del projecte «Visibilitzant la cadena global de cures» i de la seva continuïtat: «Actuant pels drets de les dones migrades; cuidant-nos i reivindicant les cures». Totes dues intervencions busquen conscienciar a la ciutadania catalana sobre l’ètica de les cures, generar canvis i actuar en conseqüència, al mateix temps que pretén constituir-se en una eina per a l’enfortiment d’organitzacions de dones migrades i facilitar processos d’apoderament d’altres dones que puguin trobar reflex en les seves històries de vida.

 

La cadena global de cures es relaciona amb l’augment de les demandes de cures als països del Nord global dins d’un marc d’economia globalitzada, que funciona sobre la base de la desigualtat Nord-Sud. Una gran part de les cures necessàries al Nord per l’envelliment de la població, i l’entrada de les dones en el mercat de treball remunerat, són realitzats per dones migrants de països del Sud global en situacions de gran precarietat i vulneració de drets. Al mateix temps, això comporta una nova càrrega de treball domèstic i de cures als països d’origen, que passa a ser suportada majoritàriament per altres dones, transferint així una sobrecàrrega de treball precari i altament feminitzat del Nord al Sud.

Carmen, Paula, Lisette i Karol tenen alguna cosa en comú: van ser expulsades dels seus països d’origen per condicions de conflicte armat, violència masclista, LGTBIfòbia i absència d’un futur digne per a elles i les seves famílies. Van aconseguir sortir i arribar a Europa amb l’esperança de poder trobar un treball i començar de zero. No obstant això, la realitat amb la qual es van trobar va ser molt diferent: treballar com a internes les 24 hores del dia i sense cap mena de regulació sobre les seves condicions laborals. Dones Migrants Diverses neix amb el propòsit de donar la veu i oferir una xarxa de suport i assistència legal, i procura retornar-les part de l’esperança amb la qual van arribar en migrar.

MIGRAR COM A ÚNICA OPCIÓ

En països com Hondures, la xifra de morts per homicidi pot arribar a les 7.172 persones en un any, cosa que significa una mitjana de 20 homicidis al dia. Xifres semblants apareixen en la resta de Centreamèrica, Veneçuela, el Brasil i molts països d’origen de les dones que migren cercant una vida millor. La violència per motius d’identitat de gènere o orientació sexual és una realitat latent i un motiu d’assassinats constants, fins i tot per part dels mateixos agents de l’autoritat, com constata Human Rights Watch 2020. El 78% dels assassinats a persones trans i de gènere divers succeeixen a Amèrica Llatina, segons l’estudi de Transgender Europe.


A més, les oportunitats per a guanyar-se la vida en països amb economies extractivistes i sota posicions de forta dependència cap a grans potències són molt limitades, i alenteixen l’emancipació econòmica del país i la possibilitat de generar ocupació i un desenvolupament igualitari entre la població. La insuficiència o l’escassetat de mesures i programes de protecció social i d’educació, al costat d’un sistema de justícia fràgil i incapaç de donar resposta efectiva a les problemàtiques de la societat, fa molt difícil reduir els alts índexs de desigualtat.

 

Totes aquestes dificultats es multipliquen si ets dona, i més encara si t’identifiques amb identitats de gènere diverses. «No venim aquí perquè volem, sinó que som expulsades dels nostres països d’origen», explica Carmen en el documental.

“El desarrelament és molt dur, molt fort. Perquè vulguis o no, hi ha algo que es trenca. Amb prou feines sents que hi ha aquest fil dels teus orígens en tu, el que no et separa d’aquest mar que creuem. Vius anyorant, i tens que decidir si viure aquí o allà.” - Paula

REALITATS EN EL DESTÍ

Algun dels aspectes en què coincideixen també aquestes dones és que l’expectativa que tenien de la seva arribada a Europa era molt diferent de la realitat que les estava esperant. El fet d’arribar i en només tres mesos convertir-te en «sense papers» et deixa pràcticament amb una sola opció d’ingressos: el treball de la llar i les cures. A poc a poc es va normalitzant aquesta nova realitat i sembla que no hi ha més opció que adaptar-se al que ofereix la societat d’aquí, tenint en compte que són ofertes i condicions que molt poca gent autòctona estaria disposada a acceptar.

 

El treball de la llar i les cures sol funcionar o bé per hores o amb horari fix, però també hi ha moltes dones treballant com a internes. Així, són moltes les que, davant la impossibilitat de guanyar un sou digne i d’assumir les despeses de pagar un lloguer d’habitatge a la ciutat en haver de mantenir a les seves famílies des de la distància, opten –o més aviat, es veuen forçades– a treballar com a internes. És la porta principal per a milers de dones que, en migrar, són llançades a l’economia submergida.

 

Ser cuidadora interna implica treballar dia i nit, i fer-se càrrec de pràcticament tota la cura bio-psicosocial de la persona. Dins del treball de les cures en general, les possibilitats d’ascendir, d’escalar en termes salarials o, fins i tot, de derivar cap a altres treballs són molt poques, i en la majoria dels casos no hi ha més opcions. Són dones que als seus països d’origen tenien professions, trajectòries professionals i titulacions que han de deixar enrere per a adaptar-se a l’esdevenir que les espera aquí.

“Vaig pensar que creixeria ràpid aquí, però em vaig equivocar.” - Karol

TREBALL DE LA LLAR I LES CURES

Des de gran part dels moviments feministes s’han fet avanços per a posar en valor les cures i el treball domèstic, posar-los en el centre i entendre’ls com un àmbit essencial que sosté el sistema econòmic i garanteix la reproducció de la societat. En aquest cas, no sols es troben en desavantatge per ser dones en un mercat laboral que es caracteritza per una gran bretxa salarial, sinó que a més afronten els desavantatges invisibles de les dones migrades que es troben sense ingressos fixos, amb menys ocupacions de qualitat, la falta de reconeixement com a treballadores de la llar i la invisibilitat de la seva aportació a la generació de riquesa i de benestar social. “Estic malalta de tant estar tancada. El tancament enmalalteix. Psicològicament i físicament”, explica la Lisette. 

“Acceptes tot el que et diuen per la teva desesperació, però no penses que això implica esclavitzar-te 24 hores al dia” - Lisette.

NECESSITATS DE VIDA

Les famílies són conscients de les necessitats de les seves treballadores i que la sortida és que els facin un contracte per a regularitzar la seva situació, però això no sol passar. “Quan et demano que cumpleixis amb un dret, ja no sóc de la fmaília, sóc una immigrant sense papers amb qui no vols que se’t relacioni, ni tan sols a través d’un contracte”, explica la Carmen.

 

Entre els testimoniatges, també comenten com moltes d’elles no aconsegueixen cobrir necessitats bàsiques i fins i tot algunes es veuen obligades a acceptar salaris de 3 euros per hora. Senten que es produeix una violació i un abús per la seva situació de necessitat, perquè no poden emparar-se en el sistema de drets del règim general de la seguretat social que protegeix la resta de treballadors/es menys als qui no compten amb les condicions imposades pel sistema per a la seva regularització.

“No et donen ni tan sols dos hores de descans. Et diuen "Si vols descansar treu al meu pare al parc i així gaudeixes de dos hores lliures". - Lisette

POBRESA DEL TEMPS

Totes les persones disposem de 168 hores per setmana, temps que sol assignar-se a quatre grans grups d’activitats: el treball remunerat, el treball no remunerat, la cura personal i una mica de «temps lliure». Aquesta darrera activitat és necessària per a mantenir un ritme de vida amb dignitat i amb salut física i mental. Ens permet disposar d’un temps mínim per al descans i per a l’oci, i lògicament ha de donar-se en un lloc fora de l’espai laboral i lliure de qualsevol responsabilitat vinculada al treball.

 

No obstant això, en el cas de les treballadores de la llar i les cures, i especialment d’aquelles dones que treballen com a internes, la possibilitat de gaudir d’un «temps lliure» és encara una utopia.

 

Aquest concepte es denomina la Pobresa del temps, i s’interpreta com un problema associat a la relació entre temps i diners, dos recursos que depenen directament de les relacions de poder i jerarquies socials que regeixen i estructuren la nostra societat. En aquest sentit, les famílies contractants tenen gran part de la responsabilitat i poder de negociació per a decidir garantir o no el dret al temps lliure de les cuidadores.

 

En l’estudi realitzat per Quotidiana i l’Esberla sobre La pobresa del temps, s’ha determinat que en definitiva hi ha una privació del temps lliure que és inherent a la cadena global de cures, agreujat pel fet de tractar-se d’un treball amb una càrrega física i mental molt gran.

 

A més, aquesta privació no sols es produeix en termes quantitatius sinó qualitatius. La variabilitat i manca de control sobre com s’estructura el mateix temps lliure fan que aquest sigui percebut com a temps inútil o buit. La pobresa de temps provoca que no puguin realitzar altres activitats vinculades amb drets bàsics com són la participació, l’autocura o l’educació, i té un impacte molt important en la seva salut física i mental.

 

Parlar de pobresa del temps és clau per a comprendre les múltiples dimensions de vulneracions de drets que pateixen com a col·lectiu, i com aquesta precarietat afecta el seu benestar i als seus drets bàsics.

L’ACCIÓ COL·LECTIVA:
ORGANITZACIÓ - VINDICACIÓ

Tot va començar amb un grup de whatsapp, on dones amb històries compartides podien parlar i ajudar-se mútuament per a fer més suportable el procés de migració i acompanyar a dones nouvingudes. «Conec a algú que acaba d’arribar i necessita informació per a escolaritzar als seus nens, o algú necessita informació per a estudiar (…), i així va ser com vam anar afegint gent i arribem a ser 50, després 75, després 105…», explica Carmen. L’organització va anar creixent en col·laboració amb altres entitats que fan costat a dones migrants i treballadores de la llar i les cures, i ara formen part de la Taula de Treballadores de la Llar i les Cures. El fet d’organitzar-se els va obrir la porta a accedir a diferents espais als quals normalment no es pot accedir sense documentació. L’associació també respon a la necessitat de mantenir un teixit comunitari i de suport mutu que ja existia als països d’origen i que es dissol durant el procés migratori.

 

Entre les tasques que exerceix l’organització es troba informar i acompanyar a les nouvingudes, així com fer-los saber que tenen drets i que l’Estatut dels Treballadors les empara. Carmen parla del concepte de «conquistar espais», perquè malgrat viure aquí i merèixer l’estatus de ciutadanes no tenen accés als mateixos espais. Per això els caps de setmana fan trobades i activitats juntes i aconsegueixen fer una mica més seva aquesta ciutat que no sempre els dóna la benvinguda.

EMPODERAMENT I REIVINDICACIÓ

Dones Migrants Diverses acompanya a centenars de dones en el seu procés de migració i fa front al racisme institucional donant veu a les injustícies que afecten el col·lectiu en el dia a dia. A poc a poc, conquisten els espais que els han estat privats per ser migrants i comencen a ser subjectes actius i participen en la seva comunitat. Reivindiquen que viure aquí i sobretot treballar aquí ja és suficient motiu per a ser beneficiària dels drets que et corresponen i que la regularització de les persones migrants ha de fer-se des de la seva consideració com a ciutadanes i veïnes, no com una resposta a una falta de mà d’obra. 

PERSPECTIVES DE FUTUR

Aquest projecte només acaba de començar. És un punt de partida per a continuar lluitant per altres dones que vénen darrere perquè, com diu Lisette, « Esto es una cadena, hoy estás tú, mañana vienen otras «. L’associació continuarà brindant suport i acompanyament a les dones que vénen i que continuaran venint, perquè els fluxos migratoris han existit sempre i cada vegada més són que el reflex d’una lògica global de desigualtat econòmica entre el Nord i el Sud. Sense l’emancipació real dels països del Sud global continuarà existint la necessitat de migrar per a viure una vida digna, o fins i tot per a sobreviure.

PRODUCCIÓ DEL DOCUMENTAL

El paper de BRUNA i InteRed en el procés de realització d’aquest documental ha estat oferir un altaveu al treball i la iniciativa que ve desenvolupant Dones Migrants Diverses des de fa temps. La necessitat de contar aquestes històries i fer-les arribar a la població local ens va conduir a la idea de realitzar un documental que pogués comunicar de manera directa quines situacions i injustícies travessen a aquest col·lectiu i de quina manera han decidit afrontar-les. 

 

Cal destacar que la dificultat d’aquestes dones per trobar moments per a treballar conjuntament amb l’equip de rodatge i realitzar les entrevistes va deixar en evidència les dures condicions laborals que caracteritzen aquest treball. Per aquestes raons ha estat un procés llarg, però del qual no podríem estar més agraïts i agraïdes per la implicació que van demostrar i l’immens valor dels seus testimoniatges i de les paraules que ens van compartir. Ha estat un procés d’aprenentatge conjunt i ens sentim eternament orgulloses d’haver participat i haver aportat el que millor sabem fer: contar històries a través del mitjà audiovisual.

Fitxa tècnica:

Títol: Al otro lado del cuidado

Durada: 18’25 min

Direcció: Denis Nadal

Guió: Claudia Arribas, Violeta Octavio

Fotografía: Violeta Octavio, Pere Nadal

Muntatge: Claudia Arribas, Denis Nadal

Gènere: Documental

Format: HD 1920×1080

Any de producció: 2020

Productora: BRUNA Productora Audiovisual SCCL

Amb el recolzament financer:

Aquest recurs ha estat elaborat per Bruna i InteRed a partir del relat de persones i col·lectius de dones migrades en el marc del projecte «Actuant pels drets de les dones migrades; cuidant-nos i reivindicant les cures» finançat per l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Els continguts d’aquest recurs poden ser lliurement reproduïts i difosos sempre que se citin adequadament. El contingut d’aquesta publicació és responsabilitat exclusiva d’InteRed i no reflecteix necessàriament l’opinió de l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD)