Sessió 5. El perill de la història única

1 a 2 hores

ACTUAR

“La història única crea estereotips i el problema amb els estereotips no és que siguin falsos sinó que són incomplets. Fan d’una sola història, l’única història”. Aquesta frase de la protagonista de “El perill d’una única història” resumeix l’essència de la sessió.

L’objectiu de la sessió és contribuir a generar anàlisi crítica sobre la construcció de coneixement i els relats hegemònics, els estereotips i prejudicis i la cerca de referents, així com les seves conseqüències en la construcció de la nostra identitat i de l’imaginari col·lectiu que com a societat legitimem. Proposem fer-ho a través del relat “El perill d’una única història”.

Respectar i valorar la diversitat com a font d’enriquiment implica fomentar la sensibilitat i curiositat cap als mal anomenats ”altres” i les seves cultures. També per obrir possibilitats per a comprendre el món a partir de les seves històries.

DINÀMICA INICIAL

Introduïm l’activitat amb una dinàmica en la qual convidem a fer una ronda de presentació a través d’un objecte personal. Aquest objecte el poden portar de casa, si prèviament els hi fem memòria, o escollir un objecte que portem a sobre o tinguem a mà (una polsera, un collaret, una samarreta que tingui un significat especial per a qui la porta…). Invitem, a l’alumnat que, a través de l’objecte escollit, ens expliquin una part de la seva pròpia història. 

Tanquem la dinàmica posant en evidència la diversitat d’històries, i com aquestes ens parlen de persones diferents, espais diferents, ens permeten conèixer aspectes desconeguts de persones conegudes, configurant part de la nostra identitat.  

TREBALL EN GRUPS I COL·LABORATIU

Introduïm la història de la nostra protagonista dient que es tracta d’una dona escriptora que ens parla del perill de la història única i com això influeix en la configuració de la nostra identitat i genera estereotips. Després, invitem a l’alumnat a visionar el vídeo.

Donem pas a un espai de connexió amb les emocions i de reflexió, que podem estimular acompanyant-lo d’una música suau i significativa, com:

Makambo. Geofffrey Oryema

Salimie. Ayub Ogada

Tajabone. Ismaël Lô

Fem entrega a cada alumne/alumna de dues targetes de diferent color per tal de, mentre sona la música, respondre a les preguntes: 

  • Quines emocions i sensacions em provoca el vídeo? Per què? 
  • Quines reflexions podem extreure a partir del vídeo? 

A continuació, en grups de 4-6 persones, compartim les respostes durant 5-10 minuts. Una persona del grup recollirà una síntesi per, posteriorment, portar-ho a plenària, posant en comú les emocions i les sensacions expressades I les reflexions exposades. Ho podem penjar en un lloc visible, on prèviament haurem escrit les dues preguntes.

És important tenir presents alguns aspectes per a conduir el debat, com per exemple: 

Claus per guiar el debat

  • L’Adichie troba que és “vulnerable i influenciable” davant les històries, especialment en la infància. 
  • “Jo estimava els llibres anglesos i nord-americans que llegia, van avivar la meva imaginació i em van obrir nous mons, però la conseqüència involuntària va ser que no sabia que persones com jo podrien existir en la literatura.” 
  • “Totes aquestes històries (les negatives i les positives) em fan qui sóc, però si insistim només en la històries negatives, estem simplificant la meva existència perquè ometen moltes altres històries que em van formar. La història única crea estereotips i el problema amb els estereotips no és que siguin falsos sinó que són incomplets. Fan d’una sola història, l’única història.“ 
  • “La conseqüència de la història única és aquesta: roba la dignitat (dels pobles/ persones), dificulta el reconeixement de la nostra igualtat humana, emfatitza les nostres diferències en comptes de les nostres similituds.” 
  • “Què hauria passat si haguéssim tingut una TV a Àfrica que transmetés diverses històries africanes (no sols les negatives) a tot el món?” 

Tanquem la reflexió deixant a l’aire la pregunta: quan veiem una dona migrada, ens preguntem per la seva història particular, o donem per fet que la seva història respon a estereotips i prejudicis?

TANCAMENT

Reflexionem sobre si, quan veiem a persones migrades, pensem que poden tenir una història. Tanquem amb un joc de contacte.  L’objectiu d’aquest joc és constatar que les persones ens relacionem i ens influenciem, reconèixer les diferències però també les similituds, com diu la protagonista de la nostra història. Ens posem per parelles i convidem a ajuntar les nostres esquenes per seguir el ritme d’una música alegre i significativa, com:

Pata Pata, Miriam Makeba

Senegal Fast Food, Amadou & Mariam

I SI PODEU CONTINUAR...

Si disposem d’una segona hora, recuperem les conclusions, per introduir la temàtica.  Proposem desenvolupar una investigació participativa. La investigació ha de permetre valorar des de diferents àmbits quina és la història que ens expliquen i les influències que això comporta en les nostres vides.

Ens organitzem en grups de 4-6 persones, per analitzar diferents àmbits. Us oferim  algunes propostes, tot i que podeu establir les que considereu més adients: 

  • Els contes que ens han explicat en la nostra infància 
  • Pel·lícules i sèries que veiem actualment 
  • La música que escoltem
  • Anuncis publicitaris (televisius, premsa, cartells a espais públics…)
  • Ofertes laborals i formatives

Per ajudar a realitzar la nostra investigació, us oferim alguns criteris a tenir presents per l’anàlisi de contes, pel·licules i sèries:

  • Quins són els protagonistes que apareixen?
  • D’on són els protagonistes que apareixen?
  • Què fan aquests protagonistes? Quines feines fan i en quin àmbit?
  • Quina història ens expliquen?
  • Hi ha personatges que queden invisibilitzats? Quins són?

Pel que fa a criteris per l’anàlisi d’anuncis i ofertes laborals i formatives:

  • A qui van destinats?
  • Quins missatges transmeten?

Algunes preguntes que ens poden ajudar en la reflexió de la nostra investigació: 

  • Creieu que quan tenim una sola història, la nostra visió permet connectar-nos amb els altres? 
  • La història única genera i transmet visions simplistes i estereotipades de les diferents realitats? 
  • Quines són les persones que ens expliquen aquestes històries? 
  • En la vostra opinió, a què creus que obeeix que unes històries es tinguin presents i d’altres no? Creus que hi ha alguna relació amb qui ostenta algun tipus de poder?, quin?
  • Creieu que la història única implica conseqüències negatives per a la societat? Podries esmentar-ne algunes?
  • Què podeu fer per evitar aquestes conseqüències negatives? Com ho podeu fer?

Per tancar l’activitat, podem proposar a l’alumnat que cerqui pel·lícules, llibres, cançons, vídeos… on escoltar històries d’altres persones del món, evitant així les conseqüències negatives sobre les quals hem reflexionat.

Aquesta recerca, podem compartir-la amb la resta d’alumnat del centre, o a través d’algun mitjà, contribuint a valorar la diversitat d’històries i a trencar amb el perill de la història única i les seves conseqûències.

Anterior
Següent