Fonaments de la nostra pràctica educativa

Construir Ciutadania global a través de l’Educació Transformadora

InteRed, a través de l’educació transformadora, aposta per una ciutadania global crítica, responsable i compromesa amb la transformació de la realitat local i global, per tal de construir un món més just, més equitatiu i més respectuós amb la diversitat i amb el medi ambient,en el qual totes les persones puguem desenvolupar-nos lliurement i satisfactòriament. 

L’educació transformadora per a la ciutadania global fomenta el respecte i la valoració de la diversitat com a font d’enriquiment humà, la consciència ambiental i el consum responsable, el respecte dels  drets humans individuals i socials, l’equitat de gènere, la valoració del diàleg com a eina per a la resolució pacífica dels conflictes i la participació democràtica, la corresponsabilitat i el compromís en la construcció d’una societat justa, equitativa i solidària.  

Construir una ciutadania global és comprometre’ns amb la justícia global i ens remet a combatre la desigualtat perquè totes les persones puguem viure una vida digna. Ens remet també al respecte universal dels drets humans. Parlar de ciutadania global significa reconèixer que les persones som interdependents (depenem recíprocament les unes de les altres), i a més som ecodependents, condició per la qual les persones necessitem la naturalesa. Requerim, per tant, cuidar de les persones i de la naturalesa, és a dir, posar la sostenibilitat de les vides en el centre, en lloc del mercat, la producció i el consum.  

A InteRed, considerem que una educació transformadora per a la ciutadania global parteix de tres coordenades:  

1 Una mirada analítica i crítica a la realitat des de valors ètics.  

2 Una profunda insatisfacció que genera una societat injusta, que no té en compte la dignitat de totes les persones ni els seus drets humans.  

3 La voluntat de transformar la realitat, sumant forces amb altres persones que participen en aquesta mateixa obstinació, comparteixen la mateixa orientació i creuen que l’educació no pot ni ha de defugir les seves responsabilitats socials. 

L’Educació per a la ciutadania global suposa un enfocament integral de la persona i del món. 

Requereix un aprenentatge holístic que tingui en compte totes les dimensions de la persona, del món i de les seves interconnexions: locals i globals; passades, presents i futures.  

Requereix també la comprensió global i el compromís amb l’acció transformadora. 

No hi ha educació transformadora sense el desig i la creença en la possibilitat que un canvi social és possible.

D’això es deriva que la proposta didàctica incorpori l’abordatge dels següents components: 

Cognitiu

Que permet processos de coneixement intel·lectual, anàlisi crítica de la realitat concreta, local i global; causes, problemes i efectes del model de desenvolupament imperant. 

Ètic

Que possibilita desenvolupar actituds i valors basats en la interdependència solidària, la justícia, l’equitat i la defensa de la dignitat de totes les persones.  

Espiritual

Que desenvolupa la capacitat d’interioritat, l’autoconeixement i la predisposició a formular-nos preguntes pel sentit de l’existència.  

Socioafectiu

Que contempla la gestió de les emocions i el fet de desenvolupar habilitats socials; mobilitza l’empatia, la indignació, la tendresa, el desig de justícia, la ràbia, les pors, tristeses, desànims, alegries… En definitiva, totes les emocions que es desperten i intensifiquen en les intervencions socials. 

L’acció compromesa

Que proposa processos que reuneixen coneixements, habilitats, actituds i emocions, orientant-los a l’acció que transforma, activant maneres de comportar-se, de sentir, de créixer… conscients que les persones tenim la capacitat transformadora d’influir a favor del bé comú i la justícia social, que som agents polítics amb la capacitat de decidir i d’incidir.

La proposta incorpora els enfocaments que projectem en tots els processos formatius que acompanyem, part de la nostra identitat com a organització.  Aquests son:

De gènere

Que té en compte les diferències i desigualtats entre homes i dones existents en la realitat i que discriminen les dones. És a dir, visibilitza la manera en què el gènere pot afectar la vida i les oportunitats de les persones per a resoldre els seus problemes i dificultats. Ens ajuda a ser conscients de les diferents perspectives i a facilitar, a través de l’empoderament, mecanismes per a augmentar les capacitats, l’autoestima, l’autonomia i el poder de decisió de les dones sobre les seves vides en els àmbits públics i privats, i en tots els espais de participació social, política, econòmica i cultural. 

Intercultural

Que aposta per una convivència on ens sabem iguals i alhora diverses, on ens enriquim mútuament i respectem a totes les persones, reconeixent alhora la nostra pròpia identitat. 

Basat en els Drets Humans

Enfocament que afavoreix l’enfortiment de capacitats de les persones i les comunitats per a reclamar els seus drets, per a la seva participació directa en les decisions relatives al seu propi desenvolupament i per a exigir el compliment de les seves obligacions als governs i de les seves responsabilitats a les organitzacions de la societat civil i el sector privat.

De sostenibilitat ambiental

Amb el qual es pren consciència de la nostra ecodependencia amb el medi ambient, de la cura de l’espai natural al qual pertanyem i del qual som responsables, de viure en el respecte i l’harmonia amb la natura. 

Socioeducatiu

Enfocament que es compromet amb la humanització de les persones, la cerca permanent del bé comú i l’exercici d’una ciutadania corresponsable, actuant a favor de la inclusió i l’equitat.

Pedagogia de les cures i coeducació

La pedagogia de les cures proposa un model coeducatiu en el qual les cures són prioritàries, i, per tant, la vida i la seva sostenibilitat estan en el centre dels continguts i les accions educatives. Incideix en la responsabilitat de la desigualtat que han sofert les dones pel fet de ser socialitzades, pressionades i obligades a desenvolupar les cures. Per tant, requereix la corresponsabilitat dels homes i els governs en el desenvolupament de les cures i qüestiona el sistema hegemònic, que és patriarcal i capitalista, i que té en el seu eix el mercat en comptes de la vida. 

Amb cures ens referim a aquelles activitats imprescindibles per al manteniment de la vida, tant en un pla físic com emocional i sociopolític, com atendre, escoltar, gestionar el pressupost de la llar, consolar, ensenyar, assistir a les persones malaltes o dependents, acompanyar en la mort, parir, criar, alimentar, cuinar, rentar, cosir, sanar, reciclar, reutilitzar, generar xarxes de cures col·lectives, participar en activitats per a millorar els drets humans i la conservació del planeta…

Totes aquestes cures són necessàries i no són susceptibles de jerarquitzar-les. Les accions que mantenen la vida no es poden abandonar. Per això, tot i que aquesta societat ha infravalorat les cures, necessiten qui se’n faci càrrec, funció que ha recaigut majoritàriament sobre les dones.  

En un temps en el qual el sistema educatiu sembla tendir a preparar a les persones del futur exclusivament per a l’exercici professional, InteRed considera clau reprendre el paper humanista, transformador i ètic de l’educació i el seu paper fonamental en la construcció de ciutadania crítica, responsable i plena. 

Apostem per la coeducació com l’eina educativa que guia els nostres aprenentatges i accions cap a l’equitat de gènere i que pren del Feminisme, com a pedagogia i com a aposta política, un dels marcs de referència per la transformació social. 

La pràctica coeducadora desenvolupada a aquesta unitat, incorpora el treball entorn dels següents eixos:

Posar en el centre la cura de les persones i del planeta

Afavorint aprenentatges que reconeguin la interdependència entre les persones i l’ecodependència, enfront de la centralitat dels mercats, posant en valor tot allò que permet i facilita la sostenibilitat de la vida i el benestar de totes i tots.

Reconèixer i celebrar la riquesa de la diversitat d’identitats

com a valor en positiu i font de transformació, repensant les identitats hegemòniques imposades per l’heteropatriarcat (quant a sexe, ètnia, classe, edat, orientació i identitat sexual, diversitat funcional, etc.), en el nostre camí cap a una igualtat de drets i oportunitats per a totes les persones.

Prevenció de violències,

en considerar la cadena global de cures com una forma de violència estructural vinculada al sistema socioeconòmic i al paper desenvolupat per les dones en aquest sistema, on la cadena global de cures posa de manifest una gran complexitat i la perversió del sistema que continua generant diferents eixos de desigualtat, d’opressió, de discriminació i de vulneració de drets humans fonamentals.