Sessió 3. Les cures al món. Cures des de la distància

L’objectiu d’aquesta activitat és introduir a la reflexió sobre la complexitat i diversitat dels treballs de cures, la importància i el seu valor per a sostenir les vides i sobre com s’atenen aquestes necessitats, configurant cadenes globals de cures, una dinàmica amb repercussions sobre les condicions de vida d’un col·lectiu, dones migrades, més enllà de les nostres fronteres.

A través, principalment, de testimonis de dones que viuen a Catalunya i formen o han format part de la cadena global de cures, busquem afavorir la reflexió crítica sobre migracions, discriminacions, violències i vulneració de drets que es vinculen i retroalimenten.

Vídeo i projector
Accés a internet
Folis i bolígrafs
Text amb les narracions impreses

DINÀMICA INICIAL

Per introduir l’activitat, expliquem que sostenir la vida requereix moltes feines de cures i que avui ens proposem prendre una mica més de consciència d’aquesta varietat i de quines persones i en quines condicions es desenvolupen.

Per això, ens disposem en cercle, assegudes, convidem a deixar volar la imaginació per iniciar amb una visualització. Ens donem uns instants de calma, de trobar una posició còmoda i relaxada, fer un parell de respiracions profundes, tancar els ulls i deixar la boca semioberta, per escoltar atentament, deixant que les imatges es vagin presentant.

Ens imaginem un passeig a mitja tarda, a prop d’un parc conegut des d’on observem la següent successió d’escenes:

A l’altra banda d’una finestra veiem una dona canviant els bolquers a un nadó.
A un parc veiem una dona gran passejant; va acompanyada d’una dona més jove.
Al costat dels gronxadors, unes dones fan la xerradeta mentre juguen els nens i les nenes.
A la porta de l’edifici del costat, hi ha altres dones esperant.

Anem sortint amb calma de la visualització, amb un parell de respiracions profundes i obrint a poc a poc els ulls. Quan tothom estigui prou conscient, preguntem:

Creieu que alguna d’aquestes persones està treballant?

Ara, tornem a l’estat de calma (ulls tancats, boca semioberta, posició còmoda) per visualitzar el passeig però amb més atenció; observant alguns detalls. Donem algunes pistes:

La dona que veiem a l’altra banda de la finestra porta uniforme d’infermera.
La dona jove que acompanya a la dona gran l’ajuda i li dóna suport per arribar fins al Casal de la Gent Gran; no s’assemblen gaire en l’aspecte; no sembla que siguin familia.
Moltes de les dones al costat dels gronxadors no s’assemblen als nens que tenen a prop. Tot i això, sembla que s’estimen molt.
L’edifici on són les dones, esperant, és un equipament públic per a nens i joves que dóna suport a famílies amb dificultats, on fan activitats de lleure i donen suport per fer els deures.

Retornem a un estat de més consciència a poc a poc per introduir la reflexió entorn de les preguntes:

Quines d’aquestes persones estan treballant? Quin tipus de feina fan? Per què creieu que només hi ha dones? Tenen alguna relació amb les cures? Amb quin tipus de cures?

Recollim una síntesi de les respostes, per seguir aprofundint al voltant de les preguntes:

Què heu trobat a faltar en aquestes escenes? Hi ha homes? Hi haurien de ser? Què farien?
Hi ha institucions i serveis de cures? A què es dediquen? A qui s’adrecen aquests serveis? Per què?
Aquesta situació fictícia, com es dóna a la realitat? Us heu aturat alguna vegada a observar? Hi canviaríeu alguna cosa?

Amb les respostes obtingudes, donem pas a una reflexió sobre les necessitats de cures, les diferents feines de cures i qui les fa, per visibilitzar la seva feminització i la necessària corresponsabilitat, tant personal com de les institucions.

Una variant d’aquesta dinàmica es pot realitzar amb tècniques lúdicoteatrals, com el joc teatral: estàtues, que vam introduir a la sessió 2 (de les imatges a les estàtues). En aquesta ocasió, organitzem l’alumnat en petits grups (4-6 persones). A cada grup, li fem entrega, per escrit, de la descripció d’una de les escenes detallades. Podem incorporar alguna escena provocadora, per exemple, descrivint escenes poc habituals i desitjables, com que apareguin homes cuidadors. Deixem espai per a la creativitat de l’alumnat, permetent afegir personatges per completar l’escena segons el seu criteri. Després d’uns minuts per organitzar l’escenificació, cada grup representa la seva escena per a la resta, que interpreta el que veu.

TREBALL EN GRUPS I COL·LABORATIU

Per incentivar el treball en grups, demanem que es configurin grups d’entre 4 i 6 persones. Seguidament, introduïm la temàtica dient que avui parlarem de les condicions de treball de moltes dones que treballen per satisfer les necessitats de cures de moltes altres, amb conseqüències que impacten la vida de moltes persones, com veurem de seguit.

Passem a la visualització del vídeo: Paris, je t’aime – Loin du 16e.

En finalitzar la projecció del vídeo, animem a compartir en petits grups:

Quines emocions i sensacions us ha despertat? Com és la vida de la protagonista? Quina feina fa? Quan creieu que cobra pel seu treball? Com creieu que se sent?
Coneixeu alguna persona que es trobi en aquestes circumstàncies? Com creieu que se sent? El vídeo està rodat a França; creieu que a Catalunya es donen aquestes situacions? Podeu fer alguna cosa per millorar-les?

Després d’uns 5-10 minuts per la reflexió, exposem que aquestes situacions també succeeixen a casa nostra, a Catalunya, com mostrarem seguidament amb la visualització del vídeo que té com a protagonista a la Maria Osorio, que va néixer a Bogotà i treballa a Tarragona, lluny del seu origen i que trobeu aquí.

Quines emocions i sensacions us ha despertat? Com és la vida de la protagonista? Quina feina fa? Quan creieu que cobra pel seu treball? Com creieu que se sent?
Què us ha cridat més l’atenció del que ens explica? Heu identificat alguna vulneració de drets? Teniu alguna idea de què fer per millorar situacions com la que descriu?

A continuació, expliquem que la Maria és un exemple de la Cadena Global de Cures, que és una cadena que afecta a moltes dones del món i que genera vulneració de drets. Per això, moltes dones s’organitzen per tal de tenir més força i reivindicar que es respectin aquests drets, com es mostra en aquest vídeo.

Després de la seva visualització, llencem les preguntes:

Què us ha cridat més l’atenció del que ens expliquen aquestes dones? Heu identificat alguna vulneració de drets? Teniu alguna idea de què fer per millorar situacions com les que descriuen?

TANCAMENT

Aquesta sessió pot generar gran emotivitat entre els assistents, per això recomanem destinar uns minuts al tancament. Ens disposem en cercle, de peu, i convidem a una roda verbal per compartir, amb una frase, una manera d’agrair les cures rebudes, per exemple: Jo, (nom), agraeixo (una cura) que he rebut de (persona que ha satisfet la meva necessitat de cura).

I SI PODEU CONTINUAR...

Si disposem d’una segona hora, introduïm l’activitat amb una síntesi de la sessió anterior, per explicar que avui continuem indagant sobre les condicions de vida d’aquestes persones. Per això, entreguem el següent text (imprès o amb accés al document), amb fragments extrets del llibre “La vida en el centro. Voces y relatos ecofeministas”, per la seva lectura individual, destinant uns 3-5 minuts.

Passem a un treball per parelles, on convidem a compartir emocions i sensacions amb un company o una companya sobre el text entregat.

Posteriorment, realitzem un exercici de creació literària, simulant que escrivim un correu electrònic. Ens posem a la pell de ser el fill o la filla a l’altra banda de l’oceà (meitat del grup) i a la pell de la mare (l’altra meitat).

Una variant d’aquesta dinàmica pot ser a partir d’un joc teatral, escenificant una teleconferència. L’escena es pot treballar de manera espontània o amb un guió previ.

La versió més simple és amb dues persones i de manera espontània.
La versió més complexa és treballar l’escena amb un guió previ i en grups, on cada persona representa un personatge, afegint als principals (mare, fill o filla a l’altra banda de l’oceà) altres, com l’àvia, un germà, la nena que cuida la mare, la senyora que cuida la mare… Si optem pel guió, definirem personatges i situacions durant uns 5-10 minuts abans de passar a escenificar-ho per a la resta de companys i companyes.

Tancarem igualment, disposats en cercle i de peu, amb una roda verbal que reculli, amb una frase, un agraïment per les cures rebudes, seguint l’esquema: jo (nom), agraeixo (una cura) que he rebut de (persona que ha satisfet la meva necessitat de cura).

Nota:

InteRed disposa d’una exposició fotogràfica en físic, complementària al video i que podeu demanar a la nostra delegació de Catalunya per tal de portar al vostre centre.

La vida en el centro és un llibre escrit a tres veus de dones: una, introdueix un marc teòric ecofeminista a l’inici de cada capítol, altra desgrana diferents calificatius i per últim, els relats, dels quals us hem ofert una selecció per tractar la temàtica específica. Molts, venen acompanyats d’il·lustracions. Us encoratgem a gaudir d’aquesta originalitat i riquesa expressiva i artística. És interesant també la història i visió intergeneracional que es presenta de la vida d’una ávia, una mare i una filla que recullen els fragments: Lucia, l’àvia de Lucia (pag. 87), Lucía (pag. 113). Lucía (pag. 147) i Lucía, la mare de Lucia (pag. 181), textos que es poden treballar a l’aula per aprofundir en la temàtica.
A aquesta mateixa web podeu trobar el documental complet “Al otro lado del cuidado”, amb el que podeu organitzar una sessió de vídeo fòrum.