Glosari
Aquí hi trobareu alguns dels conceptes bàsics que us resultaran d’utilitat com a continguts transversals que apareixen a aquesta proposta didàctica i que us poden ajudar a desenvolupar les sessions.
Cures
Ens referim a aquelles activitats imprescindibles per al manteniment de la vida, a la sostenibilitat social tant en un pla físic com emocional i soci-polític, com per exemple atendre, escoltar, gestionar el pressupost de la llar, consolar, ensenyar, assistir a les persones malaltes o dependents, acompanyar en la mort, parir, criar, alimentar, cuinar, rentar, cosir, sanar, reciclar, reutilitzar, generar re-donis de cures col·lectives, assistir a manifestacions o participar en activitats per a millorar els drets humans i la conservació del planeta, etc.
Els treballs de cures són totes aquelles activitats orientades a la reproducció social, a sostenir la vida. Inclouria, les tasques domèstiques (neteja, alimentació…), l’atenció a persones dependents (per edat o diversitat funcional), el suport emocional, el suport educatiu…. Tots aquests treballs que són invisibilitzats, no remunerats i majoritàriament realitzats per les dones.
Cadena Global de Cures
Per Cadena Global de Cures, entenem l’encadenament d’enllaços personals entre famílies d’arreu del món, com a fruit de la migració i a partir del treball remunerat o no remunerat de la cura, que contribueix al sosteniment i a la reproducció de les societats. La transferència d’aquestes cures es realitza d’acord amb uns eixos de poder, entre els quals cal destacar el gènere, l’ètnia, la classe social i el lloc de procedència. Es dona, per exemple, quan dones procedents d’un determinat país migren a un altre per treballar com a cuidadores i, alhora, deixen els seus fills o filles a cura de terceres persones, que, generalment, són altres dones de la família.
Font: https://www.ccoo.cat/sl/documents/dones_i_mon_sindical.pdf
Crisi de cures
Amb crisi de les cures ens referim a aquelles situacions en les quals l’esfera en la qual se sosté la vida, una vida digna de ser viscuda, prenen un paper secundari en un sistema socioeconòmic que prioritza el benefici econòmic d’una minoria poderosa. Això deriva en un col·lapse de la vida, de la naturalesa. Per profunditzar, podeu consultar aquest article, on queda palesa la complexitat d’aquesta crisi.
Deute de Cures
Les persones que reben cures i no els donen, generen aquest deute. En el sistema capitalista i patriarcal, els homes han contret amb les dones un deute de cures, pel treball que han realitzat i realitzen sense remuneració econòmica ni valoració social, o de manera precària.
Conflicte capital / vida
L’organització patriarcal i capitalista de la producció i les relacions humanes genera una situació conflictiva, ja que els objectius del capital (acumulació, explotació, expansió indefinida, concentració restringida del benefici) són antiètics amb l’expressió i desenvolupament de la vida. Les expressions naturals de la vida i els seus cicles (infància, adolescència, vida adulta, vellesa; diversitat, moviment, migració; creativitat, transcendència) xoquen a em-nu amb les exigències i limitacions de la producció, tendint a privilegiar els objectius del capital i a obviar els de la vida (el nombre de llits en un hospital o la quantitat d’alumnat en una aula, respon a un criteri econòmic neoliberal i no a la necessitat real de les persones).
Interdependència
Característica de les relacions humanes. Per la nostra vulnerabilitat, que no es refereix només a l’inici de la vida sinó a tot el seu cicle, els éssers humans necessitem d’altres éssers humans (vincles, protecció, obtenció de béns materials, afecte, reconeixement, etc). D’aquesta manera, el subjecte ciutadà transforma i és transformat per la comunitat en la qual es troba.
Ecodependència
Relació entre l’ésser humà i la naturalesa, on reconeixem que les persones necessitem de la naturalesa per a viure, al mateix temps que estem subjectes a les seves limitacions i condicions. No podem sobreviure sense la naturalesa a la qual pertanyem. Som també responsables de la seva cura, precisament per aquesta dependència.
Interseccionalitat
Es denomina interseccionalitat a l’expressió d’un sistema complex d’estructures d’opressió que són múltiples i simultànies. Va ser la jurista Kimberlée Crenshaw qui va crear aquest terme, en els anys vuitanta del segle XX, per a evidenciar les diverses formes en què gènere i raça es creuen per a discriminar les dones negres als Estats Units. Des del feminisme decolonial llatinoamericà s’insisteix que l’opressió de gènere no pot veure’s aïllada d’altres sistemes d’opressió, sent necessari percebre com la raça, la classe i la sexualitat es creuen amb el gènere.